Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2015

Ampolla publicitària

Imatge
A Newfoundland, que és el nom oficial de l’illa canadenca de Terranova, hi ha una fàbrica de cervesa anomenada Quidi Vidi que els locals consumeixen amb avidesa. El llatinisme prové del nom d’un llac que hi ha a la capital, Saint John’s, i les hipòtesis etimològiques omplirien tres columnes com aquesta. Els productors de la popular marca Quidi Vidi fabriquen sis menes de cervesa, entre les quals la més consumida és la Iceberg, de preciosa ampolla blava i fabricada amb aigua pura extreta dels milers d’icebergs que cada primavera circulen, procedents de Groenlàndia, per la costa nord de l’illa, a tocar de Labrador. De les sis varietats, la que els va costar més d’introduir va ser l’anomenada Eric’s Red Cream Ale, en relació a Eric el Roig, el primer víking que va arribar, en ple segle X, a aquest racó septentrional del continent americà. El nom sembla prou bo, perquè els terranovesos sovint presumeixen del seu passat víking, però no va funcionar gens perquè molts clients la compr…

Beneixama-Ushuaia

Una de les lectures més refrescants d’aquest estiu ha estat Gegants de gel de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi), pseudònim de l’escriptor beneixamut Josep Martínez Sanchis. Benesiu ordeix una versió reduïda del Decameró (un hexameró, podríem dir-ne) als confins del món. En comptes dels deu narradors que posa en joc Boccaccio, aquí en trobem sis que cada dia expliquen la seva història. No són set noies i tres joves com al Decameró sinó una dama i cinc cavallers, inclòs l’escriptor valencià. En comptes d’una vil·la toscana, els sis relators exposen les seves històries al bar Katowice d’Ushuaia, un petit establiment regentat per emigrants polonesos a l’Argentina, just a la frontera meridional del món habitable. En comptes de fugir de la pesta que assola Florència, cada relator fuig de les seves circumstàncies personals, tan incomparables en magnitud com irremissibles per a qui les pateix, i aquestes circumstàncies són l’eix dels seus relats. Tots responen la mateixa pregunta: què t’h…

Senecte Holmes

L’estrena del film Míster Holmes de Bill Condon, l’enèsima versió cinematogràfica del detectiu de Baker Street, és una prova fefaent de la ductilitat del personatge. La cinta, basada en una novel·la de Mitch Cutlin, mostra un Holmes nonagenari en els darrers dies del seu retir escocès a mitjan segle XX. L’èxit descomunal del personatge creat per Sir Arthur Connan Doyle ja va obligar el seu autor a ressuscitar-lo tres anys després que l’encalç de Moriarty li provoqués la (presumpta) mort en una cascada. Aquesta discontinuïtat biogràfica va excitar la imaginació de l’exèrcit de seqüelistes que han gosat reviure el llegendari Holmes. Recordo una novel·la de Jamyang Norbu que situava al Tibet aquests tres anys perduts en la vida del detectiu, a la recerca de sabers misteriosos. En la de Cutlin que ara arriba al cinema també hi ha aquest element exòtic. El Holmes senecte torna al seu retir escocès després d’un viatge a Orient amb l’únic objectiu de localitzar el remei contra la inexorable …

Patxanga

Si l’estiu fos un lloc avui en seria el centre. El quinze d’agost seria el punt central de la canícula igual com la ciutat canadenca de Winnipeg es vanta de ser el centre geomètric del continent nord-americà, fins al punt que et poden vendre mapes amb un compàs clavat a la ciutat perquè ho comprovis. En aquest dia central de l’estiu per aquests verals celebrem la marededéu d’agost, capaç d’aixoplugar sota el seu compàs onomàstic un estol de Maries, Mariones, Mireies i Míriams. Avui és també el dia que se celebra l’impressionant Misteri d’Elx, que algun dia serà declarat Patrimoni enigmàtic dels Països Catalans. Abans de la irrupció del cristianisme en aquesta Europa cada cop més pagana (en el sentit de Sant Paganini), els romans ja celebraven la festa d’avui. Com que Maria encara no havia encarnat l’arquetip de dona asexual, veneraven els seus déus, en especial Diana. De fet, en italià encara rep el sonor nom de ferragosto, que deriva del nom de les festes d’August, en llatí Feriae Au…

Concerts in itínere

Avui no és un dia com qualsevol altre per anar a Menorca amb vaixell. Sobretot per als passatgers que pugin (o hagin pujat, apliqueu-vos el temps verbal que escaigui a l’hora de lectura d’aquesta columna) al vaixell d’alta velocitat Jaume I de Baleària que salpa de Barcelona a les 9 del matí i arriba al port de Ciutadella a les 13:30. En aquest trajecte hi haurà una sorpresa majúscula. El programa d’animació que la naviliera anomena Fun & Music (en menorquí del segle XVIII, l’època de la dominació britànica) consistirà en un concert d’un grup de primera: Els Amics de les Arts. Hi interpretaran en acústic temes de l’últim disc Només d’entrar hi ha sempre un dinosaure, i d’altres dels seus èxits. El concert matinal entra en el preu del bitllet, igual com hi solen entrar els tallers infantils o espectacles d’animació que proliferen en aquests trajectes. S’espera bona mar. Aquesta nit Els Amics de les Arts faran un concert a Menorca per primera vegada, a Es Claustre de Maó. La conjunc…