dimarts, 9 de maig de 2017

L’amo dels colors


Hi ha una cançó de Los Planetas, Toxicosmos, que em fascina per la seva lletra. La descripció d’un viatge lisèrgic, o potser la davallada posterior, es concreta en una sèrie d’imatges brillants, com aquesta: “Y estallan los sentidos en colores aun por inventar”. Recordo haver-la sentit més dun cop i preguntar-me si es podien “inventar” nous colors, i fa poc vaig descobrir que sí. L’any 2015, el Laboratori Nacional de Física del Regne Unit va desenvolupar una variant de color negre que és la més opaca que es coneix. Feta a partir de nanotubs de carboni, aquesta substància absorbeix fins a un 99,9 per cent de la llum visible. És a dir, com que no permet matisos de claror, té tota l’aspecte d’un forat negre. Pintats amb aquest negre, els objectes desapareixen, semblen un buit insondable, i fan por.

El nom comercial d’aquest nou negre és Vantablack i, si les seves qualitats són públiques, és perquè des de fa mesos viu una polèmica en el món de l’art contemporani. Resulta que Anish Kapoor, un dels escultors actuals amb més prestigi, va comprar els drets en exclusiva del color Vantablack per a usos artístics. La decisió, arrogant i elitista, de seguida va rebotar a les xarxes, amb una campanya a Twitter que es deia “comparteix el negre” (#sharetheblack). Al centre hi havia un altre artista, Stuart Semple, que va penjar una foto dels seus dits tenyits de l’ultranegre, i fent el senyal de victòria per mostrar el seu desacord. Dies després, ell mateix va patentar una variant del color rosa, entre el fúcsia i el rosa hello kitty, dient que els drets eren lliures per a tothom excepte per a Anish Kapoor. Poc després, esclar, lescultor va fer un tuit en què s’empastifava el dit del mig amb el rosa prohibit.

Si alguna cosa ens explica l’art contemporani, és que tot es recicla. Fins al 13 de maig, la galeria Víctor Lope, de Barcelona, exposa diverses obres de l’artista Ana Riaño, del seu projecte RRSS (redes sociales). Ana Riaño explora la construcció de la identitat de l’artista a les xarxes socials i ho fa amb uns quadres que reprodueixen les pàgines de Facebook d’artistes morts com ara Ingres, o Dora Maar. També hi exposa imatges del compte de Twitter de Stuart Semple i Anish Kapoor. Amb aquest joc irònic i intel·ligent, Riaño converteix la polèmica del color negre i el color rosa en una obra d’art, i alhora se salta les normes sobre l’ús d’un color o l’altre. Tot està inventat.

Jordi Puntí, El Periódico, 14 d’abril del 2017.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir