L'herència d'en Tísner

Ahir es va celebrar al vestíbul de l’estació del Nord de Barcelona l’acte de lliurament dels premis de la tercera edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català. El Concurs va adreçat als alumnes de 5è i 6è de primària de les escoles del Principat de Catalunya, i la triple preposició de a l’enunciat es justifica perquè no es tracta, només, d’inventar jocs en català, sinó basar-los en la faceta lúdica i creativa de la llengua. En Tísner va ser el pare dels mots encreuats en català en la dècada dels trenta. Mig segle després, quan Oriol Comas va impulsar l’adaptació del joc del Scrabble a la llengua catalana, no va dubtar ni un moment a triar-lo com a padrí i ambaixador. Entre altres coses perquè a can Artís fabricaven cada dia la graella dels mots encreuats de La Vanguardia amb fitxes de Scrabble comprades a Londres i adaptades a la grafia catalana. 


Cada any un grapat d’escoles decideixen que el treball de curs de la classe de català sigui la creació d’un joc lingüístic. Un jurat d’experts hi juga per poder-los valorar i, al final, emet un veredicte. Enguany s’han concedit tres premis i quatre accèssits. El primer premi se l’ha endut el Col·legi Claret de Valls amb “Catqr”, un joc d’estratègia que, com el seu nom indica, incorpora la lectura de codis QR. En segona posició ha quedat l’Escola La Muntanya d’Aiguafreda, amb un joc anomenat “Planetes de síl·labes” que fa servir una gran diversitat lèxica i té una presentació molt vistosa. El tercer ha estat per a l’Escola Salvador Dalí de Figueres amb “El misteri del quadre”, un treball que parteix del patrimoni cultural local d’una manera que el jurat considera ocurrent i del qual també es destaca l’excel·lent presentació. El primer accèssit ha anat a l’escola Mare de Déu del Carme de El Prat del Llobregat per “Atrapa les mosquiparaules”, un joc de captura que destaca per l’original factura dels seus elements, en especial l’estri per enxampar paraules. El segon va a Girona, a l’Escola Joan Bruguera, amb “Fent Camí per Catalunya”, un joc de recorregut molt elaborat que requereix una taula molt llarga per poder-hi jugar. El tercer es queda a Barcelona, per al Centre Educatiu Projecte, amb “Barbatori”, un joc especialment pensat per a corregir els mals usos de la llengua. Finalment, el quart accèssit ha estat per a l’Escola Vedruna de Berga, amb “Boig per la llengua”, un joc d’estratègia molt treballat. Una de les virtuts d’en Tísner era la seva actitud de nen buscaraons que mai no defuig la brega. Jugar és buscar raons, i tot el que sabem ho vam començar a adquirir de nens, quan apreníem a jugar, a còpia d’equivocar-nos i d’imitar. Després alguns perden aquesta capacitat. Es fan grans i els creix la gran closca de l’edat adulta.


Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 1575/17


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma